L'aportació de Georges Méliès al cinema és indiscutible: pioner en els inicis d'aquest art visual, primer il·lusionista dels trucatges i dels efectes especials, creador de mons fantàstics i humorístics, polifacètic cineasta… i, com altres genis, amb un final vital de misèria i oblit. La casualitat va permetre que un periodista el reconegués a la botiga de joguines de Montparnasse on despatxava, ja retirat i arruïnat, i a partir d'aquí s'iniciés la recuperació de la seva obra (n'havia destruït tots els negatius).

L'exposició del CaixaForum és de les més exhaustives fetes fins ara (més de 400 peces, algunes d'inèdites), comissariada per Laurent Mannoni i en estreta col·laboració amb la Cinémathèque Française. Però no és només un gran homenatge particular a l'il·lusionista, també ho és als orígens del setè art i als que en van articular les primeres passes.

Amb una escenografia que remet a l'estudi on treballava, la mostra s'inicia amb els antecedents del cinema i els primers artefactes, tot destacant-ne sempre la capacitat de ficció i fantasia i l'aurèola màgica que des d'un inici ha tingut. Un pas per la figura dels germans Lumière (si Méliès va crear la ficció cinematogràfica, ells van crear-ne la documental) i seguidament ja tot el món del gran mag del cinema: apassionat de l'il·lusionisme, va aplicar-ne els trucs combinats amb la tècnica de la llanterna màgica i una imaginació immensa.

Una gran reproducció de la porta del coet ens endinsa en la seva pel·lícula més recordada: Le voyage dans la Lune (El viatge a la Lluna), que encara avui fascina. Es tracta d'una obra total de la qual en va ser autor, director i creador del vestuari i que ara es pot veure en la seva versió completa (i alguns dies acompanyada de música). Totes les etapes d'elaboració dels seus films se segueixen amb els objectes exposats, des del vestuari llunàtic a la primera càmera que va tenir o els detallistes esbossos que preparava. I, al final, una petita mostra de la seva gran influència en els cineastes posteriors, fins a arribar a l'Hugo, de Martin Scorsese, l'autòmat del qual també s'hi exposa.

Sortireu del món de Méliès recuperant l'esperit més màgic del cinema, perquè, tal com ell deia: "Qui pot viure sense féerie, sense una mica de fantasia?"