Sembla que fareu sold-out.
Vam posar 20.000 abonaments i ja els hem venut tots, aixĂ que hem tret entrades de dia per posar a la venda 4.000 abonaments mĂ©s. SĂ, segurament els abonaments s’esgotaran. Les entrades de dia… ja veurem.
Segurament perquè aquest any heu anunciat noms molt forts al principi de tot: sembla que altres anys us haurĂeu guardat noms com Pixies, Wilco o Pavement per a mĂ©s endavant.
SĂ, segurament. No et pensis que ha estat intencionat. Pavement havien d’anunciar la seva gira. Pel que fa a Pixies i Wilco, formaven part d’una enquesta que vam fer sobre els millors concerts de la nostra història: no era cap secret que hi anĂ vem darrere.
Amb el Primavera Sound hi ha un fenomen molt curiós: gent que compra l’abonament sense tenir un sol nom confirmat.
Molta gent! A principis de juliol, posem a la venda un pack Primavera Sound (amb abonament VIP) i Primavera Club: sĂłn 1000 entrades, i s’esgoten en un matĂ. I desprĂ©s mĂ©s, ja sense el VIP.
És un tòpic, però la gent confia en la vostra lĂnia.
Quan vam començar, tenĂem molt clar que no volĂem posar etiquetes al festival. El FIB era el festival de mĂşsica independent; el SĂłnar, mĂşsica avançada. Ho hem dit moltes vegades, nosaltres volĂem fer que la programaciĂł acabĂ©s definint el festival. No ens plantejĂ vem lĂmits.
Això és cert; fins i tot hi ha coses que no t’esperes trobar: Michael Nyman, aquest any l’homenatge a Camarón…
Michael Nyman l’any passat va ser mĂ gic. I de fet, Ă©s cert que potser no encaixen gaire, però Michael Nyman Ă©s el pare de les mĂşsiques minimalistes; i nosaltres sempre tenim una dosi de mĂşsica mĂ©s sorollista, o la part d’electrònica, que conceptualment no estĂ tan lluny… on estĂ el lĂmit? El mĂ©s important Ă©s que la gent respon bĂ©.
Quin criteri hi ha a l’incorporar aquestes actuacions més, diguem-ne, especials?
AquĂ ens ajuda molt Rockdelux. Controlen moltĂssim els noms de referència de moltes escenes, i a l’hora de donar-li un gir inesperat al festival, això Ă©s impagable.
Recentment s’ha incorporat un nou mitjà , el webzine Pitchfork. Com casen amb Rockdelux? Semblen dos mitjans molt diferents.
Pitchfork és un radar increible. Tenen controlats tots els grups nous. Ells ens passen la llista dels grups pels quals apostaran, i nosaltres els intentem tancar. No es contradiu, són complementaris. Com t’he dit, intentem abarcar el mà xim possible.
Imagino que a nivell de repercussió també ha funcionat bé…
SĂ, moltĂssim. De fet, als EUA estem començant a ser referència. Buscant Primavera Sound al Google, una vegada em vaig topar amb una notĂcia del Washington Post on parlava de Girls. Hi afegia: “el grup, que va triomfar al passat Primavera Sound”… Girls van passar per 10 festivals o mĂ©s l’any passat, però com a referència no citaven Roskilde, per dir algun, sinĂł el nostre.
Aquest any, incorporeu una nova programaciĂł, el PrimaveraPro.
Habilitem una zona nova, amb accés per a professionals. La idea és que els managers, grups de música, gent de segells… es puguin trobar i afavorir contactes. L’escenari pròpiament dit, però, estarà obert al públic.
M’estic imaginant el mà nager i el de la discogrà fica prenent una cervesa al backstage…
Exacte, una cosa bastant informal. En realitat es tracta de canalitzar una tendència que ja està passant. A la gent de música li agrada el Primavera. Vénen, s’hi estan, miren altres concerts.
Com per exemple Thom Yorke [Radiohead] l’any passat? Corre aquest rumor…
SĂ, Thom Yorke va venir, amb la famĂlia. Ens van demanar discreciĂł. Com deia, al Primavera es generen contactes entre gent de mĂşsica, i de vegades en surten coses. Per exemple, Morente i Sonic Youth es van conèixer un any que coincidien tots dos… 2005? 2006? [Consultant l’històric, devia ser el 2005]
El futur és fusionar fira i festival?
És la nostra aposta. El model és el CMJ de Nova York o el SXSW d’Austin. Austin, per exemple, programa més de 3000 concerts, alguns en unes condicions més que dubtoses, amb backlines de pena…
Sembla mentida.
Una de les coses que hem après als EUA Ă©s que la mĂşsica es pot gaudir de moltes maneres. Per això vam muntar els concerts al parc, i de fet els mĂşsics americans ens demanen de tocar-hi… estan molt mĂ©s acostumats a tocar de qualsevol manera que els grups d’aquĂ.
Al llarg d’aquests anys tambĂ© hi ha hagut moments mĂ©s difĂcils. Volia parlar de la famosa “guerra de festivals”…
La saturació de 2007-2008 va fer pujar els catxets de tots els grups. És el pitjor que ha passat; més que la crisi actual. També va fer disminuir els concerts en sala, perquè un festival pot pagar més diners.
El cas de Radiohead…
És el més clar. Hi havia 3 o 4 festivals que anà vem darrere de Radiohead, i va sortir un festival exprés perquè no el tingués ningú més.
Com es relacionen concerts en sala i festivals? Tu ets programador a l’Apolo.
Quan no hi ha saturació, bé. De vegades l’un porta a l’altre, i de vegades a l’inrevés. Ara, però, amb la crisi discogrà fica, les discogrà fiques cada vegada paguen menys per les gires dels seus grups, i això repercuteix sobre el promotor: els catxets que es paguen a Espanya no arriben per pagar el grup. A moltes gires els està passant això.
Per exemple?
Vampire Weekend van intentar fer la gira via promotor dues vegades l’any passat, i ningú no en va assumir el risc. Ha hagut de ser Heineken qui els ha portat, per la via del patrocini.
| Igual que en aquell conte, ara resulta que el rei anava despullat. Que, per molt oberta al mar que estigués,... |
Segueix llegint |