L'agenda cultural de Barcelona

 

Entrevistes


Entrevista a Pau Roca

“Les companyies sempre som l’ase dels cops”


Text de: Xavi Pardo
Foto de: NoemĂ­ Elias
Recomana  Compartir Recomana Recomana Recomana   
Pau Roca és el fundador i director artístic de Sixto Paz Produccions. En poc més de tres anys s’han fet un lloc indiscutible i han sabut crear una marca pròpia. Després de repescar hISTÒRIA al Teatre Lliure, aquest mes estrenen Dybbuk a la nova Sala Beckett, d’on són companyia resident. En la recta final de la temporada, també veurem Pau Roca a l’Ivànov d’Àlex Rigola i a les Bodas de sangre d’Oriol Broggi.

Sixto Paz sempre s’ha distingit per buscar una relació directa amb el públic i noves estratègies per seduir-lo. Amb Pretty, una obra sobre les relacions de parella, vau crear perfils de tots els personatges al Tinder. I amb Bruno & Jan, un motorista lliurava personalment les entrades a aquells espectadors que les compraven anticipadament.
No podem reduir el teatre a un visionat. El fet artístic del teatre no comença ni s'acaba amb l’obra, va molt més enllà. L’estratègia per captar l’espectador també té una part artística, convènce’l perquè vingui i enriquir la seva experiència un cop ha vist l’obra, amb iniciatives com el trivial postfunció, implica ser creatiu. Per nosaltres sempre ha estat una prioritat.

També us heu caracteritzat per intentar canviar les regles del joc en l'àmbit empresarial. De fet, vau ser els impulsors de la taquilla inversa, que va aixecar molta polseguera. Ara, però, sembla que l’heu abandonat.
Ens deien que denigràvem la professió, que passàvem el plateret. Però si alguna cosa vam fer és dignificar el nostre ofici i fer pedagogia. La taquilla inversa no només va portar molta gent al teatre, sinó que a més sempre va aconseguir la mitjana de pagament més alta de l’any a cada sala on la vam aplicar. Ara no l’estem utilitzant, però no descartem tornar a fer-ho.

En quina mesura us perjudiquen les pàgines web de descomptes, que fan negoci a costa de retallar marges als teatres i a les companyies?
Aquestes pàgines devaluen el valor de l’entrada, estan educant el públic en què pagar 20€ per anar al teatre és una barbaritat. Llavors mires les espietes i veus sales gairebé plenes però que recapten molt poc. I l’ase dels cops sempre és la companyia, que en la immensa majoria dels casos anem a taquilla.

Les companyies ho teniu complicat, per fer-vos valer.
El que no s’hi val és no dir res, s’ha de tenir una mica d’amor propi. A Sixto Paz cobrem per projecte, només hi ha una persona amb sou mensual tot l’any. L’objectiu és que d’aquí a dos o tres anys en tinguem tots. Això em donaria la llibertat de rebutjar una sèrie a Madrid, si em truquen. Si no, l’hauré d’acceptar encara que no vulgui. A tots ens ha tocat haver d’anar a Madrid i estar-nos-hi un any fent una cosa en què no creiem. Llavors tornes amb unes ganes d’aixecar un projecte propi que no te les aguantes.

Però també fas teatre fora de Sixto Paz. El 2015 vas participar en dos muntatges d’Àlex Rigola: Incerta glòria i El público. Tenir la productora et dóna més llibertat per escollir altres projectes? Els consideres una via d’escapament?
Al contrari. La via d’escapament és Sixto Paz. És el que ens permet tirar endavant els projectes que volem, amb la gent que volem i en els temps que volem. Però jo sóc actor, el meu ofici és aquest.


Ets actor i director. Alguns dels muntatges de Sixto Paz els has dirigit tu mateix. En altres ocasions heu convidat directors de fora, com Marilia Samper o Carol López. En quin context et sents més còmode?
A la Marilia i a la Carol els vam encarregar la direcció de textos que ja existien, com Pulmons o L’efecte. Jo sempre que m’he posat a dirigir ha estat amb textos propis, com hISTÒRIA o Dybbuk. Amb el Jan [Vilanova Claudín, autor dels textos] ens entenem tant, coneixem tant l’obra, que ens costaria molt deixar-la en mans d’algú altre. I amb ell m’atreveixo a dirigir i actuar, perquè tenim una mirada molt semblant i no pateixo. Tot i així, si el paper fos molt exigent, no gosaria fer les dues coses. Però sí, quan ho he provat, m’ha agradat dirigir. Ara bé, si hi ha una cosa a la qual em vull dedicar tota la vida és a la interpretació.

El tàndem que formeu amb el Jan s’ha convertit en una peça clau per a Sixto Paz. Amb Dybbuk porteu una mica més enllà el binomi dramaturg/director i el Jan assumeix també el paper d’ajudant de direcció.
Amb el Jan som molt amics, ens coneixem des del parvulari. Vam estudiar junts a l’ESCAC, jo en la branca de direcció i ell en la de muntatge. Mai vam pensar que treballaríem junts, però quan vaig fundar la productora vaig tenir clar que hi havia de ser. Sabia que li agradava molt escriure, i li vaig proposar que ho provés amb el teatre. Però l’autèntic tàndem és tot Sixto Paz. Sense Adriana Nadal, per exemple, no estaríem tan tranquils a l’hora d’encarar un projecte des de zero.

hISTÒRIA representa un gir en la trajectòria artística de Sixto Paz? És un muntatge més fosc, sense aquell punt d’humor tan present en els treballs anteriors de la companyia. Us interessa explorar nous terrenys?
Mai no ens plantegem quina direcció emprendre, no és una decisió estratègica. Això és com la vida, et vas enamorant de coses que vas trobant pel camí, ja sigui un text que has llegit, una nova idea que ha tingut el Jan… I com que a Sixto Paz tots som amics i tenim la mateixa edat, anem bastant alhora.

De tota manera, sí que heu agafat un cert aire documental. hISTÒRIA girava al voltant de la figura de l’historiador Marc Bloch, afusellat per la Gestapo. I Dybbuk parla de l’escriptor francès Romain Gary, que va recuperar el favor de la crítica ocultant-se sota una identitat falsa.
De fet, Dybbuk va estar a punt de ser 100% documental, però a mesura que anàvem llegint sobre la vida de Gary ens vam adonar que allà hi havia una poesia de fons que no podíem desaprofitar. Ens fascina pensar quins motius has de tenir per voler ser algú altre, quin preu has de pagar per aconseguir-ho. T’allunyes del que ets per apropar-te a una imatge del que vols ser, i en aquest procés has de fer un pacte amb el diable. Gary va guanyar el premi Goncourt dos cops (cosa que està prohibida per llei), cadascuna amb una identitat diferent, i no es va aturar aquí. Era un paio insaciable. L’obra també parla d’això, de l’infern de no tenir-ne mai prou, que res no t’ompli.

Quina relació teniu amb la Beckett? Amb hISTÒRIA vau acomiadar la seu de Gràcia, i ara sou companyia resident en la primera temporada al Poblenou.
Mai saps ben bé per què, però abans de fundar la productora ja era la meva sala preferida. I per nosaltres, per Sixto Paz, és un símbol. És on vam començar, i sempre ens han deixat molta llibertat per fer provatures. Ara, com a companyia resident, hi tenim una oficina. És molt fort, després de quatre anys en què la nostra oficina ha estat el xat.

Algun projecte a la vista, després de Dybbuk?
Sí, però no amb Sixto Paz. Amb un parell d’amics estem a punt d’obrir un restaurant a Gràcia, una marisqueria de barri, d’aquestes de tirar el cap de gamba a terra. Vinc de família de cuiners i és una cosa que sempre he volgut fer.

publicada el 01/02/2017

QĂĽestionari

Si no visquessis a Barcelona on viuries?
A Dénia. Hi tenim una casa des de fa seixanta anys i és un lloc que m’estimo molt.

Què faries amb un milió d'euros?
Li preguntaria a la meva mare i a la meva parella què volen. Acabo de tenir un nen i faria un racó molt important per no patir gens. Construiria un teatre i el portaria amb Sixto Paz i faria només les coses que vull. I menjaria molt bé cada dia.

Si et busquéssim de nit on et trobaríem?
A La gaviota.

Què no et perdràs el mes de febrer?
Davant la jubilació la veuré segur. I m’agradaria veure el Begin the Beguine de la Needcompany a Montpellier.

De quin mainstream participes?
Sóc culer.

Què duus a la butxaca?
Les receptes del metge.



Entrevista Guim TiĂł

Entrevista Hans Laguna

Entrevista a Borja BagunyĂ  i Lana Bastasic

Entrevista Mauro Herce

Entrevista Àlex Serrano

Entrevista a Penique Productions

Pau Faus

Entrevista Mar Arza

Entrevista Pol LĂłpez

+ LLEGITS

Exposicions
5 exposicions a no deixar escapar aquest febrer
butxaca, 01/02/2017

5 exposicions a no deixar escapar a…

Poc però els dies comencen a allargar-se, i és probable que a les sis…

+
Teatre i dansa
Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi
Meritxell RodrĂ­guez, 20/02/2017

Sueño de una noche de verano, versi…

"Atrevir-se a ser el que un és". Aquest podria ser el lema de…

+
MĂşsica
Una playlist: Productes frescos de temporada
Borja BarbesĂ , 19/02/2017

Una playlist. Productes frescos de …

Amb les darreres setmanes d'hivern, els primers brots, les primeres…

+

+ Recents

Cine
Oscar 2017: Les 9 nominades a millor pel·lícula
butxaca, 24/02/2017

Oscar 2017: Les 9 nominades a millo…

La matinada de diumenge a dilluns s’entreguen a Los Angeles les…

+
Proposta
Plans per al cap de setmana
butxaca, 24/02/2017

Plans per al cap de setmana

Vist des de la perspectiva actual, la que dóna un divendres plujós,…

+
Cine
Les 3 millors estrenes de cinema de la setmana
butxaca, 24/02/2017

Les 3 millors estrenes de cinema de…

Les sales de cinema s’omplen aquest cap de setmana amb un nou grapat…

+
Entrevista a Pau Roca

Entrevista a Pau Roca

“Les companyies sempre som l’ase dels cops”

Editorial

El mes d’abril passat dedicàvem aquesta pàgina a la crisi humanitària de...


Amb el suport de:escut_generalitat