butxaca

A les societats avançades, el paper de la cultura com a sector estratègic per al desenvolupament econòmic és creixent. Un major reconeixement de la vessant econòmica de la cultura que no ha de fer oblidar la seva dimensió social i comunitària. Aquesta singularitat dels béns culturals enfront d’altres productes de consum és precisament la que justifica un sistema d’ajudes públiques que doni suport i fomenti la creativitat més enllà dels criteris de mercat.
Els projectes culturals no es poden valorar exclusivament en termes de rendibilitat econòmica. Però aquest fet no ha d’anar en detriment d’una total transparència del procés d’assignació d’aquests ajuts i d’una definició concisa dels criteris per atorgar-los.
En aquest sentit, resulta especialment preocupant la lectura del recent informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els ajuts concedits per l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural durant els anys 2007 i 2008.
L’informe mostra, d’una banda, aleatorietat en l’assignació de recursos i, de l’altra, poca transparència en la gestió. Així, en diverses ocasions, no hi ha correlació entre les puntuacions dels projectes feta per la comissió assessora i els imports atorgats pel Consell d’Administració. I el que és encara més greu, en d’altres casos, el Consell d’Administració canvia directament, sense justificació explicita, la puntuació dels projectes per tal que puguin ser subvencionats o deixin de ser-ho. Per altra banda, l’informe qüestiona l’oportunitat de les subvencions directes: en més de la meitat d’expedients revisats considera que no es donaven les circumstàncies objectives per escollir aquest tipus d’ajut. Finalment, també critica que fins l’any 2009 no es publiqués la relació de projectes i imports subvencionats els anys 2006 i 2007.
Vist que els recursos són escassos i moltes les propostes de valor, convé que tots puguem estar ben tranquils que els diners públics van a parar als projectes amb més sentit, criteri i credibilitat.