Un mes de juliol d’ara fa quaranta anys, l’artista John Baldessari va portar a terme el que va anomenar Cremation Project. En aquesta acció artÃstica va cremar tota la seva obra anterior al 1966 que conservava i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets. A John Baldessari. Pura bellesa, l’exposició que fins a finals d’abril es va poder visitar al Macba, es mostraven algunes de les pintures que es van salvar de la crema.
Potser inspirat en aquella acció, la nit de Sant Joan d’aquest any, Perico Pastor va cremar –o aixà ho anunciava a hores de tancar aquest número- tots els originals que fins aquell moment no havia venut de
Més enllà de si alguna d’aquestes posades en escena és oportuna, oportunista, pertinent o simple foc d’encenalls, no se’ls pot negar el que tenen d’evocació simbòlica. En moments de crisi personal, el desig d’esborrar tota traça i començar de zero sense rèmores ni inèrcies és profundament humà . En moments de crisi econòmica, d’ensopiment, cà lcul i conservadorisme, un gest arbitrari, gratuït i radical posa en qüestió el lament que només paralitza i no aporta res.
A la ciutat no hi falten propostes culturals de nivell i contingut. Bona part de les programacions més consolidades mantenen el ritme, però es troba a faltar que n’apareguin amb força de noves que es vulguin fer un lloc. Generalment, les crisis personals suposen oportunitats de canvi. Tant de bo aquesta crisi general suposi una alenada d’aire fresc a noves idees, propostes i anhels.
| Igual que en aquell conte, ara resulta que el rei anava despullat. Que, per molt oberta al mar que estigués,... |
Segueix llegint  |
Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
en PDF
Imprimeix-la
