Mes rere mes, segueix creixent el nombre d'obituaris de centres i empreses culturals. Si el març es feia efectiu el tancament durant dos anys –esperem que no més– de la Sala Tallers del TNC, el mes d'abril passat s'anunciava una nova reconversió de l'Arts Santa Mònica cap a un futur incert i, en paral·lel, el tancament de la sala d'exposicions de Can Felipa per convertir-la en unes oficines per a les entitats del barri.
Com que sempre plou sobre mullat, Alta Films, la principal distribuïdora de cinema d'autor de l'Estat, també anunciava fa pocs dies la seva imminent desaparició després de tres dècades d'activitat.
Els factors explicatius que hi ha darrere de cadascuna d'aquestes notÃcies són múltiples i diversos en cada cas, però el resultat de tot plegat és un empobriment inexorable del panorama cultural. Davant del desmantellament del teixit d'institucions i iniciatives culturals, l'actitud impà vida dels poders públics i de bona part de la societat només pot provocar desolació i rà bia. Un comportament que posa de manifest el menyspreu existent cap al paper de la cultura en la nostra societat.
Si la cosa no canvia, és possible que a mig termini l'única manera que les iniciatives culturals sobrevisquin (i especialment aquelles més apartades dels circuits comercials) sigui a través de cooperatives i associacions ciutadanes. Una fórmula que, seguint el model dels community supported cinemas americans, ha servit per salvar el CineCiutat de Palma de Mallorca (antic Renoir). Una manera de fer saludable i molt de celebrar que no per això hauria de servir de coartada als responsables de vetllar per l'interès general.
Anteriors
