Michael i Penelope: una parella senzilla i feliç que creu en el respecte mutu, els valors i la cultura; Alan i Nancy: més sofisticats, distants, tecnocrà tics; no tenen una relació gaire còmplice. El fill dels segons ha ferit el fill dels primers. Els pares parlen de com arreglar-ho des de la cordialitat. A poc a poc, en un exercici de posada en escena brutal
–una sola seqüència, a temps real: hi ha la mà teatral de
Yasmina Reza– sorgeixen els conflictes. Alan rep trucades laborals, Michael en rep de sa mare i la crispació, sinistra i bestial, va apareixent en escena; primer subtil, després de manera abjecta i obscena, en notable
in crescendo. Aguda i sintètica, queda (més) clar que
Roman Polanski és gran.
Abel Ramon
publicat el 17/10/2011
al meu calendari
