butxaca

Un pla zenital circular, d'elegantíssima execució, per mostrar una escena de sexe entre els dos protagonistes. I per sobre, la mirada de Terence Davies. El cineasta de Liverpool adapta l'obra del dramaturg Terence Rattigan i perfila amb sensibilitat una història d'amor impossible ambientada en una societat reprimida com la de l'Anglaterra dels anys cinquanta. Una Rachel Weisz esplèndida interpreta a una dona de classe alta que, insatisfeta de la seva vida conjugal amb un jutge més gran que ella, inicia un romanç amb un pilot de la RAF jove i ben plantat (Tom Hiddleston). Un melodrama de temperatura clàssica que serveix a Davies per traçar un film impressionista i delicat on, un cop més, les relacions amoroses s'alcen com la flama que mou el món, però que també el consumeix. Amb The deep blue sea, el director britànic continua la fantasmagòrica exploració del passat iniciada amb Voces distantes (1988). I ho fa amb uns diàlegs reduïts al mínim, una ambientació impecable i creant una fusió atmosfèrica entre present, passat, espai i temps.