butxaca

Artífex d'algunes de les sèries d'animació més influents i irreverents de la televisió nord-americana (Padre de familia, American dad!, El show de Cleveland...), Seth MacFarlane salta ara al cinema amb Ted, nova mostra del que encara és capaç de donar-nos l'habitualment hilarant comèdia made in USA. Amanida amb un ja clàssic humor groller, amb més permissivitat que en les seves creacions televisives, Ted actua com a sàtira vital d'una actual generació (els que ara ja en tenen més de 30) que encara fa malabarismes entre la seva sovint desencisada vida adulta i les reminiscències infantils i juvenils d'una època passada vista amb certa nostàlgia. 

Una pel·lícula que torna a tocar el tema de la maduresa des d'un prisma que combina la comèdia de col·legues (o el bromance que havien popularitzat films com Supersalidos o Te quiero, tío) amb la clàssica però capgirada comèdia romàntica. En aquesta ocasió, l'amistat entre un malparlat ós de peluix amb vida pròpia i un adult immadur és veurà amenaçada quan aquest intenti fer un pas endavant en la relació amb la seva xicota. Plena de referències constants a la cultura pop (és per emmarcar el relat dedicat a la mítica Flash Gordon), Ted és a la vegada una pel·lícula tendra i ultra gamberra que dispara a tort i a dret, amb grans dosis de comèdia destralera: bufetades contra Adam Sandler, el Superman de Bryan Singer, les estrelles infantils caigudes en l'oblit, la cultura white trash... Com Resacón en Las Vegas o La boda de mi mejor amiga al seu dia, Ted està destinada a ser la comèdia sorpresa de la temporada.