Constituïda involuntà riament com a testament d’Enrique Morente (el rodatge va finalitzar escassos dies abans que el cantaor ingressés a la clÃnica per operar-se el tumor a l’esòfag que acabaria esdevenint mortal), la pel·lÃcula d’Emilio Ruiz Barrachina (El discÃpulo) opta per copsar el geni artÃstic del granadà més que no pas per intel·lectualitzar-lo. AixÃ, encertadament, aquest treball va prenent consistència a mida que les paraules (hi ha poques entrevistes, i serveixen més aviat per fer un retrat de famÃlia descamisat i informal) deixen pas a la música i l’art, el nervi, el duende es fan presents en les interpretacions de Morente i el seu tradicional “grupo†(amb l’acompanyament puntual dels seus fills Estrella, Soleá i José Enrique, Éric Jiménez o Federico Lechner) a través de 3 concerts, un a l’AlbaicÃn granadÃ, un altre al castell de Buitrago de Lozola i un tercer al Liceu, i d'altres enregistraments puntuals (al Reina SofÃa, a capella davant del Gernika, per exemple).
| Igual que en aquell conte, ara resulta que el rei anava despullat. Que, per molt oberta al mar que estigués,... |
Segueix llegint |