butxaca

Els títols de crèdit inicials avisen: som davant d'un dels metratges més abstractes del cinema recent, una hipèrbole quirúrgica. La novel·la del genial Don DeLillo –un esperit sens dubte proper a David Cronenberg en el tractament dels símptomes de la contemporaneïtat– és ja de per si un bon full de ruta. Des del microcosmos de la seva limusina, un jove multimilionari recorre la ciutat i al mateix temps controla, ostenta, desitja. Tot plegat, per una preocupació estètica: anar-se a tallar els cabells. Una  revolució pren els carrers, coincidint amb la visita del president dels Estats Units. Ciutadans indignats. Una metàfora  –visionària?– de la crispació que provoca el capitalisme a qualsevol metròpoli del món avui dia.

El metratge avança amb la limusina  –a estones hi ha el Fincher dels diàlegs coherentment saturats de La red social, a estones el sociòpata d'American Psycho, però sempre hi és present l'exploració de la violència i de la bogeria que fa el director canadenc– fins a un final desassossegant. Robert Pattinson  –encara vampíric, de fet– actua amb nota, i a Paul Giamatti caldria donar-li un premi cada vegada que es posa davant d'una càmera. Una obra intel·ligent i lúcida.