butxaca

L'agenda cultural de Barcelona

 

John Cale

Rock, pop
Dimarts 20 de març 21:00

Apolo

35€
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Recomana per correu  Recomana per facebook     
John Cale

Informació del lloc

Apolo
Nou de la Rambla 113
  Paral·lel
T. 934 414 001
Anar al mapa 

Temps previst a Sants-Montjuïc

0°C
Al 2002, Don Lennon, un cantautor de Boston, va publicar la cançó "John Cale", merescut homenatge a un músic que té el costum de poblar els títols de les seves peces amb noms propis: "Helen of Troy", "Charlemagne", "Macbeth", "Hedda Gabler", "Cable Hogue", "John Milton", "Brahms", "Magritte"... al gal·lès sempre li han fascinat els personatges històrics o de ficció que han deixat una ineludible empremta en la cultura occidental. Com, de fet, el mateix John Cale.
Enumerem alguns arguments per a aquesta asseveració: el seu paper fonamental als dos crucials primers discos de The Velvet Underground; la seva labor com a productor als debuts de The Stooges, The Modern Lovers o el Horses de Patti Smith; el seu constant afany investigador, que l'ha fet treballar amb músics avantguardistes com Lamonte Young o el minimalista Terry Riley; les seves sempre brillants aportacions a obres de Nico, Brian Eno, Nick Drake, Ian Hunter... I, és clar, una extensa carrera en solitari amb un bon grapat d'elapés imprescindibles, com els exquisits Vintage Violence (1970) i Paris 1919 (1973), els brutals Fear (1974) i Sabotage-Live (1979), on conviuen peces de pur terrorisme sònic amb d'altres d'un lirisme corprenedor, el fascinant Music for a New Society (1982), que és el disc que més metres quadrats de pell ha eriçat entre els seus seguidors, els excel·lents HoboSapiens (brillant i adient títol!) i Black Acetate, que el van mostrar durant la dècada passada més inquiet i jove que la majoria d'artistes nous... Un ampli repertori de diamants per escollir i modelar en directe, com va fer en la seva anterior visita a Apolo el 2007, repassant temes de totes les èpoques, o a l'auditori del Fòrum, a l'últim Primavera Sound, quan després de recrear íntegrament i impecable el disc Paris 1919 i de presentar les seves últimes cançons (el rock excèntric i d'accents funk d'Extra Playful, obra menor), va rescatar amb una interpretació superba dues perles, collita del 79, que van resultar el més memorable de la vetllada. 
Juan Carlos Belmonte publicat el 17/02/2012

 

+ LLEGITS

Exposicions
Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic
Helena Martínez Guimet, 26/08/2016

Renoir entre dones. De l'ideal mode…

La Fundación Mapfre va inaugurar seu a la ciutat amb una mostra…

+
Cine
Café Society
Xavi Arnaiz, 25/08/2016

Café Society

De Midnight in Paris a Magia a la luz de la luna, passant pel seu…

+
Cine
Tornen els matins de cinema als Verdi
butxaca, 25/08/2016

Tornen els matins de cinema als Ver…

Els Cinemes Verdi recuperen la dimensió més lúdica i popular de les…

+

+ Recents

Teatre i dansa
El bon pare
Teresa Ferré, 29/08/2016

El bon pare

Diu la saviesa popular que els draps bruts es renten a casa. I més si…

+
Cine
Estrenes de la setmana: la nostra tria
butxaca, 26/08/2016

Estrenes de la setmana: la nostra t…

L'agost avança, implacable, sense donar treva a la calorada.…

+
Exposicions
Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic
Helena Martínez Guimet, 26/08/2016

Renoir entre dones. De l'ideal mode…

La Fundación Mapfre va inaugurar seu a la ciutat amb una mostra…

+
Entrevista a Penique Productions

Entrevista a Penique Productions

Damien Hirst o Jeff Koons firmen sols, però la producció mai és individual

Editorial

Aquestes setmanes l’ADN Galeria mostra alguns dels darrers projectes de Núria Güell....


Amb el suport de:escut_generalitat