butxaca

L'agenda cultural de Barcelona

 

John Cale

Rock, pop
Dimarts 20 de març 21:00

Apolo

35€
Desa a La meva agenda Desa a La meva agenda
Recomana  Compartir Recomana per correu  Recomana per facebook     
John Cale

Informació del lloc

Apolo
Nou de la Rambla 113
  Paral·lel
T. 934 414 001
Anar al mapa 

Temps previst a Sants-Montjuïc

0°C
Al 2002, Don Lennon, un cantautor de Boston, va publicar la cançó "John Cale", merescut homenatge a un músic que té el costum de poblar els títols de les seves peces amb noms propis: "Helen of Troy", "Charlemagne", "Macbeth", "Hedda Gabler", "Cable Hogue", "John Milton", "Brahms", "Magritte"... al gal·lès sempre li han fascinat els personatges històrics o de ficció que han deixat una ineludible empremta en la cultura occidental. Com, de fet, el mateix John Cale.
Enumerem alguns arguments per a aquesta asseveració: el seu paper fonamental als dos crucials primers discos de The Velvet Underground; la seva labor com a productor als debuts de The Stooges, The Modern Lovers o el Horses de Patti Smith; el seu constant afany investigador, que l'ha fet treballar amb músics avantguardistes com Lamonte Young o el minimalista Terry Riley; les seves sempre brillants aportacions a obres de Nico, Brian Eno, Nick Drake, Ian Hunter... I, és clar, una extensa carrera en solitari amb un bon grapat d'elapés imprescindibles, com els exquisits Vintage Violence (1970) i Paris 1919 (1973), els brutals Fear (1974) i Sabotage-Live (1979), on conviuen peces de pur terrorisme sònic amb d'altres d'un lirisme corprenedor, el fascinant Music for a New Society (1982), que és el disc que més metres quadrats de pell ha eriçat entre els seus seguidors, els excel·lents HoboSapiens (brillant i adient títol!) i Black Acetate, que el van mostrar durant la dècada passada més inquiet i jove que la majoria d'artistes nous... Un ampli repertori de diamants per escollir i modelar en directe, com va fer en la seva anterior visita a Apolo el 2007, repassant temes de totes les èpoques, o a l'auditori del Fòrum, a l'últim Primavera Sound, quan després de recrear íntegrament i impecable el disc Paris 1919 i de presentar les seves últimes cançons (el rock excèntric i d'accents funk d'Extra Playful, obra menor), va rescatar amb una interpretació superba dues perles, collita del 79, que van resultar el més memorable de la vetllada. 
Juan Carlos Belmonte publicat el 17/02/2012

 

+ LLEGITS

Música
El Primavera Sound 2017 anuncia tot el cartell
Borja Barbesà, 30/11/2016

El Primavera Sound 2017 anuncia tot…

Uns missatges críptics llançats ahir a les xarxes socials del…

+
Música
Set concerts que no ens perdrem aquest desembre
butxaca, 29/11/2016

Set concerts que no ens perdrem aqu…

Un cop passada bona part de l'efervescència de novembre, aquest…

+
Cine
10 pel·lícules per veure aquest desembre
Xavi Arnaiz, 01/12/2016

10 pel·lícules per veure aquest des…

El mes de desembre ens depara estrenes cinematogràfiques per a tots…

+

+ Recents

Cine
Secrets de la gastronomia japonesa
Xavi Arnaiz, 02/12/2016

Secrets de la gastronomia japonesa

De pel·lícules sobre cuina i gastronomia n’hi ha a gairebé tots els…
+
Cine
Les 4 millors estrenes de la setmana
butxaca, 02/12/2016

Les 4 millors estrenes de la setman…

Les sales de cinema s’omplen aquest cap de setmana –llarg, per a…

+
Exposicions
Exposicions que arriben al desembre
butxaca, 02/12/2016

Exposicions que arriben al desembre

Hi ha vida més enllà de les fires nadalenques i la necessitat –més o…

+

Contingut patrocinat

Entrevista Hans Laguna

Entrevista Hans Laguna

Jo volia que fos un disc optimista, però m’ha sortit un disc d’algú que vol ser optimista

Editorial

Aquesta recta final d’any conviuen al Museu Nacional d’Art de Catalunya dues exposicions...


Amb el suport de:escut_generalitat