La Natalie ja s’asseu a taula just quan jo arribo al Ty Bihan, la creperia on hem quedat per dinar. Cal dir que el lloc és molt més que una creperia. Jo diria que és un espai de gastronomia i cultura bretones (de fet és un punt d’informació turística sobre la regió francesa); també diria que és un restaurant amb una magnífica relació qualitat-servei-preu: ja sigui si un va a fer el menú de migdia, ja sigui si un va a sopar i tria plats de la carta o de la pissarra. El Ty Bihan és un lloc sense fum, amb taules molt ben disposades on paga la pena anar-hi de tant en tant (per exemple, si hi aneu a sopar un dimarts, a partir de les 21 h gaudireu d’un mini espectacle privat de màgia.)
Però parlem del menjar: avui la Natalie i jo farem menú: dos primers, dos segons i dues postres per triar que, si volem, podrem bescanviar pel cafè o la infusió, com comenta la dona que ens atén.
-Primer faré la crema de pastanaga i de segon la galette -diu la Natalie.
-Jo l’amanida i també vull la galette, sisplau -dic jo.
-Per beure?
-Aigua...
-Jo també.
-Molt bé, gràcies -s’acomiada temporalment la cambrera.
I arriben els primers. L’amanida s’ha fet amb enciams diversos, formatge feta, pipes de gira-sol i carbassa, tomàquets cherry i oli de farigola; la crema és lleugera però molt gustosa. Tot fresc i bo. Com les galettes (crêpes salades fetes amb farina feta amb blat sarraí, sense gluten.) Avui les han farcides de bacó, bolets i formatge emmental. Una combinació que pot semblar pesant però que resulta saborosa i amb més contrastos (de sabors i textures) dels que havíem imaginat.
-M’ha agradat moltíssim -diu la Natalie
-Sí, la veritat és que no l’havia provada mai. Molt bona. Tot i que la meva preferida és la completa amb ou però sense xampinyons!
-I tant, la completa és boníssima! El proper dia fem carta i així també demanem les mantegues de tonyina i de salmó amb blinis i torrades.
-Fet! -exclamo jo just quan la noia arriba per saber si volem postres.
Jo demano una camamilla i la Natalie formatge fresc amb melmelada de gerds. Mirem l’hora i ens queden uns minuts per gaudir del lloc i la companyia abans de tornar a la feina. Això sí: hi tornem ben felices.