L’Office és un restaurant francès molt allunyat dels qui fan servir l’adjectiu per captar incauts. Fa tres anys que el porta el Jérôme, de Biarritz (on va néixer, es va formar i va obrir un restaurant que per casualitat conec: Le clos basque...); un home que sap que els bons plats s’aconsegueixen amb calma, sense pressa. I és per això que a L’Office s’ha de venir amb temps, amb l’únic objectiu d’assaborir bons productes ben cuinats i gaudir del moment.
La cambrera ens porta la carta i paté de campanya (fet allà) amb torrades. Li donem les gràcies i aprofitem per demanar un rosat de la Provença i també cinc minutets per decidir-nos.

-Vols compartir el primer? -em pregunta el Javier.
-Mmm... Estava dubtant entre l’amanida de pastor o la crema de pèsols.
-Ja, però recorda que els segons aquí són contundents. I si després fem postres...
-Però si aquí gairebé mai no podem fer postres! -ric jo.
-Llavors?
-Va, compartim l’amanida. I de segon? Faràs el tàrtar de bou, oi?
-Sí! Jo sempre fidel als tàrtars!
- Doncs jo faré l’onglet.
I això és el que demanem a la noia quan arriba a prendre nota i això és el que mengem encantats. Perquè, cal dir-ho, aquests plats senzills d’anomenar i d’imaginar són un petit miracle. Voleu proves? L’amanida, abundant, d’enciam fresc i cruixent, encenalls de pernil de Baiona i burrata (d’acord, formatge italià, però bo i no un succedani o falsa mozzarella); tot amanit amb oli, mostassa i el secret que encara no he descobert. El tàrtar del Javier es fa tallat amb ganivet, és a dir que el punt de partida no és la carn ja picada sinó l’entrecot sencer... S’acompanya de patates fregides (des frites!) casolanes al cent per cent (només heu de veure que cap ni una patata és idèntica a l’altra!) I l’onglet, o rellom, és carn tendra de bou al punt de planxa, acompanyada de chalotes confitades i també des frites, tot fet amb el punt inconfusible de la bona mantega. Una meravella que un cop més ens desanima a prendre postres (que igualment recomano: l’assortiment de formatges francesos, evident!), però que convida a finalitzar amb dos bons cafès i una petita sobretaula. Com m’agrada dir: així, dóna gust!