Descobreixo La Pepita amb la meva companyia habitual: el Javier, el Yago i la Natalie. El nom del lloc deriva del famós entrepà de llom anomenat "Pepito" i som aquí per sopar sense arruïnar-nos: m'han dit que La Pepita és una alternativa molt interessant i assequible per a aquelles nits en què un vol sortir malgrat els pocs calés de què disposa.

Efectivament, l'expectativa de bona relació qualitat i preu s'acompleix sobradament: patates braves, amanida russa que aquí s'anomena Pepitovska, montadets d'steak tartar, tres Pepitas de vedella i una de tonyina, postres i cerveses per 20 euros per cap. Però no és aquesta la sorpresa agradable de la nit, sinó el tracte que rebem. I tot gràcies al savoir faire de la Sofia.

Creieu-me, feia molt de temps, però molt, que no em trobava amb una persona com la Sofia: amable (gràcies, si us plau, només faltaria...), professional (resulta que no van apuntar la reserva que va fer el Javier, però ella ens va creure i ens va donar una de les millors taules del local), pacient (des de totes les taules la cridaven i tots els cambrers la necessitaven) i, a més, guapíssima i simpàtica. I puc assegurar que no sóc fan dels adjectius gratuïts. Simplement destaco la impressió que els meus amics i jo vam tenir de la persona que ens va atendre durant la nit.

Segurament això hauria de ser habitual, però ja se sap que no és així per les raons, justificades o no, que siguin. I precisament ho destaco per això, per l'excepcionalitat del fet, sobretot en llocs com aquest restaurant, on un divendres o dissabte a la nit s'omplen de gom a gom, tenen dos serveis de taula i ofereixen una carta molt variada... Dins un context com aquest, trobar-se amb una persona atenta, amb un somriure constant i que la seva manera de treballar sigui pensar en solucions, és un fet digne de menció.

A més, si això fos poc, els plats que mengem són més que correctes. Sense ser la invenció de la roda, són honestos, i és molt curiós com interpreten el clàssic "Pepito": fines llesques de pa torrat amb vedella (o peix o botifarra o...) que acompanyen amb diferents guarnicions: pebrot fregit, tomàquet a la planxa, alvocat... També és interessant la Copa Dalky, unes postres que, com ja m'ha passat més d'una vegada, són com un viatge a la infància. I és així com finalitzem un àpat més que agradable: amb xocolata, nata, vainilla i un gran somriure.