Quan arribo a Ca l’Estevet les meves amigues ja són a taula. Només la Natalie s’ha demanat una canyeta. La Vero m’esperava per triar el vi. El cambrer arriba amb la carta i aprofita per comentar-nos que fora d’ella ens poden oferir sardines fresques, truita de bacallà i peix de llotja com vulguem.
En realitat no importa gaire el que triem perquè aquí cada plat és de qualitat, sense trampa. Bo. Bo, simplement, com acostumo a dir. I és que el restaurant es cosí germà (o tal vegada podria dir fill?) del magnífic Casa Agustí (butxaca - abril 2009).
Feia molt de temps que Ca l’Estevet havia tancat. Un restaurant amb tanta història, pensàvem alguns... Fins que la gent del Casa Agustí s’ha animat i l’ha reobert cuidant que el passat no s’oblidi i així per tornar a atraure els clients de sempre, però mirant que la seva oferta s’adeqüi al que ells saben fer, que no és altra cosa que elaborar plats de qualitat on el producte és l’estrella.
- Què farem?  -ens demana l’encarregat.
- Doncs compartirem l’esqueixada de bacallà i també la truita de bacallà que ens han comentat -dic jo.
- I de segons?
- Jo continuaré amb bacallà, diu la Vero. Faré el bacallà a la llauna.
- I jo els calamarsets saltejats -continua la Natalie.
- Doncs per a mi les sardines a la planxa. Beurem el vi recomanat per la casa, gràcies  -acabo jo la comanda.
I mentre arriben els primers brindem a la nostra salut i mengem les olives ben bones que ens han portat amb el vi. L’esqueixada la serveixen amb escalivada i enciam de fulla fosca i gran. L’amanim nosaltres amb un oli extremeny que conec i recomano: Pago Baldio San Carlos, imprescindible. Després continuem amb la truita sucosa i bonica que s’acaba en un tres i no res. Els segons, senzills, no duren gaire més. Parlem? Sí, parlem una mica de la vida. però sobre tot comentem el plaer que suposa dinar bé i en bona companyia.
Per postres la Natalie fa una poma cuita amb cítrics i mel i tallada a rodanxes molt fines (sorprenent!), jo trio maduixetes i la Vero també, però les demana amb crema. Desprès bons cafès i l’agradable sobretaula. Ha estat més que un plaer!